Autodestrucció

Destrucció massiva autoproclamada per l’ésser humà

Invasors i culpables de la des-espècie  animal 

Projecció de la vida autodestrucció  

 

Prostituta de  la teua bellesa 

Esclavitzada pel més ric

Els arbres desfullats demanant pietat

I tu assentat mirant el teu melic  

 

Tremola la terra, puja el nivell del mar

Augmenta la calor per segons

Cada vegada que enceneu els motors 

 

L’ondulant moviment del fum

Difuminant-se al compàs del vent 

Ens mostra el seu caminar amb el dibuix

D’allò que hem calcinat 

 

Ja no ens queda res, sols un cel trencat

Multinacionals invertint per a respirar

Algun dia el mar ens enfonsarà

Quan ella deixe de tindre passió

 

Crearà un cúmul de merda a pressió

Pescarem la mort del teu riu de color podrit 

Deliris sense fruits 

Ni gota d’aigua regarà els teus pits 

 

Quan ja no quede res i estiga tot cremat

Quan ja no quede res i no pugues respirar

 

A qui buscaràs, a qui suplicaràs

A qui culparàs, a qui li resaràs 

 

I què collons faràs? A qui li ploraràs? 

Si eres amo i senyor de la teua pròpia destrucció

Autodestrucció!