Espurnes De L'ocàs

Aquest paper que algú ha escrit

És l’última resposta a un adéu que mai s’ha dit

Són les petjades assolades del camí

Les que claven l’estaca fins a dins

 

Quan els dimonis bamben prop d’ací

És sinònim de que no pots sentir-te prop de mi  

 

S’encén l’espurna de l’ocàs

El cel a carn viva ha despertat

Camamil•la encesa per les feres 

Que salten el foc de les penes 

S’encenen les espurna de l’ocàs

Les penes cremaran, les feres dansaran 

 

Som aquells que no han pensat

Solament hem aguardat

Una llàgrima d’aigua dolça 

D’aquells cabells daurats 

 

Diuen que la pell és pruna 

I sols la veus quan creix la lluna 

Si ella bamba prop d’ací

Tots els dimonis fugen de mi 

 

Les flames dansen al compàs

del nostre palpitar, la por ja s’ha acabat

 

Aquells malsons no tornaran

per fi tots cremaran, les feres dansaran